1. Origen de la polis grega

1.1  Què és la polis grega?


A partir de l´any 1200 aC les comunitats de pastor i agricultors es van anar organitzant en petits estats  denominats polis. Eren territoris independents que englobaven una ciutat i els camps dels voltants.

 Les dues polis principals van ser:

•   Atenes  
• Esparta.

Les relacions entre les polis no van ser pacífiques i amistoses. De vegades establien aliances davant d´un enemic exterior comú, però altres vegades lluitaven entre elles amb la intenció de demostrar la superioritat d´una respecte a l´altra.

1.2 Formes de govern

ATENES

- Les obligacions aristocràtiques

La societat grega era esclavista, per tant, molt desigual. La componien dos grups de persones: els lliures i els esclaus. 

ELS LLIURES no pertanyien a ningú, i podien ser propietaris d'esclaus, en funció de la seva riquesa. Es dividien en dues categories:

• Ciutadans: posseïen drets polítics, de manera que podien votar i triar càrrecs públics, així com ser elegits ells mateixos com a tals. A la polis d'Atenes es considerava ciutadans als fills de pare i mare atenesos. Pagaven impostos i tenien l'obligació de servir en l'exèrcit. Molts d'ells eren agricultors o comerciants. Constituïen una minoria. S'estima que al segle V a. C., dels 400.000 habitants que posseïa Atenes, només eren ciutadans uns 40.000.
• No ciutadans: a Atenes rebien el nom de "metecs" i eren immigrants residents a la ciutat. Eren homes i dones lliures, però no tenien drets polítics i no podien ostentar càrrecs públics. Normalment es dedicaven a l'artesania i al comerç. Alguns d'ells van arribar a ostentar grans fortunes.

ELS ESCLAUS notenien cap tipus de drets. Tant els homes com les dones d'aquesta condició, eren molt abundants a Grècia, estaven privats de llibertat i eren propietat dels homes lliures o de l'Estat. 

Les condicions de vida dels esclaus eren molt variades: no eren les mateixes per a un esclau valuós que exercia funcions de metge, que per altre no especialitzat que treballés en l'agricultura o la mineria. 

LES DONES lliures a Grècia no tenien drets polítics. Estaven sotmeses a l'home, ja fos aquest el pare o el marit, i els seus moviments eren molt retringits. Les que pertanyien a les famílies benestants sortien en escasses ocasions de la seva llar, i dins d'aquest tenien assignat el seu espai particular: el "gineceu". Moltes activitats reservades als homes eren prohibides a la dona.

- La tirania

La Tirania en la Grècia dels segle VII i VI aC era un fenomen polític. Els polítics accedeixen al poder aprofitant la crisi i la confusió. El tirà accedia al poder per la força, encapçalaven els moviments populars, gaudien del favor popular i l'utilitzaven en benefici propi. Les tiranies se situen cronològicament en la Grècia Arcaica fins el 510 aC. La tirania més important, va ser la de Pisístrat i els seus fills en el segle VI aC.

   Pisístrat

- La democràcia

Les institucions de la democràcia atenesa no van sorgir de cop i volta, sinó que són el producte d'una evolució de més de dos segles. A la tirania de Pistrat l'aristocràcia acceptà les conquestes polítiques i socials dels més pobres.

Després de la caiguda de la tirania, s'inicien els conflictes entre els aristòcrates, amb el suport del démos. En aquest moment es produeix un canvi radical en les institucions i s'integra el poble dins les noves estructures democràtiques. Les seves reformes es poden dividir en dos àmbits. Va fer créixer el nombre de ciutadans. Pel que fa a la nova organització del poder, va crear un consell de cinc-cents membres, que exercia control sobre les magistrats i l'assemblea i tenia un important paper judicial. 

Durant 30 anys es fixen les funcions dels estrategs, s'elaboren els procediments de les reunions de la bulé i l'ekklesía i s'organitzen els cossos de magistrats especialitzats. Durant tota la primera etapa de la democràcia els dirigents continuen provenint de l'aristocràcia. 

ESPARTA

A diferència de les altres ciutats gregues , l'evolució d'Esparta com ciutat -estat no va passar per les fases de la tirania i la democràcia . Es va aturar en el seu procés polític en un moment determinat , organitzant-se políticament en una constitució.
El creador d'aquest sistema espartà va ser Licurg ( s. IX a . C. ). Els canvis es van plasmar en la Rhetra , o conjunt de lleis que conformen la constitució dels espartans  (Rhetra significa "Cosa dita " ). L'assemblea es converteix en el principal òrgan de decisió en l'economia , ja que a partir d'ara tot espartà rebrà un lot de terra i unes persones que la treballen .
La reforma definitiva del sistema polític l'hem de datar en la primera meitat del segle VII.